El dia que van aixecar el paviment

El gener de 2005, per fer el fossat de la caixa d'un ascensor a l'escala del nostre edifici — el número 11 de Petritxol —, els arqueòlegs van començar a cavar. El que van trobar, a només 30 cm del nivell del terra, va ser un petit tresor: rajoles de 15 × 15 × 3 cm que havien format part del paviment originari del pati de la casa, i, a sota, llambordes de mides diverses, orientades en la mateixa direcció que el carrer.

La intervenció va tenir el codi oficial MHCB 267/04 i va estar dirigida per l'arqueòloga Vanesa Triay. Les llambordes oscil·laven entre els 45 i els 24 cm de llarg i 20 d'amplada. Eren, segons la datació dels arqueòlegs, contemporànies a la construcció de la finca, que data de finals del segle XIX, en una època de reestructuració urbana de tot el carrer.

No és gaire sorprenent trobar coses així al Barri Gòtic. Som en una zona que s'ha anat edificant damunt d'antigues construccions romanes i medievals. El 1999, al número 8 del carrer, van aparèixer restes d'una claveguera romana. El 2012, al número 14, van sortir murs dels segles XIV i XV. El 2014, al número 1, estructures medievals del segle XIV.

El que sí que és curiós és pensar-ho mentre serveixes una xocolata: que sota les teves sabates, sota el terra, sota el ciment, encara hi ha les rajoles que els teus avantpassats trepitjaven cada dia. No les veus. Ningú no les veu. Però hi són.

Els arqueòlegs van fotografiar-les, datar-les, i amb el permís del Museu d'Història de la Ciutat i del Servei d'Arqueologia, desmuntar-les per seguir amb l'obra. Una part queda al subsòl. Una altra queda a la memòria escrita del carrer.

Cada cop que surt un grup de la casa al carrer, passa exactament pel mateix punt. No ho saben.