Documentat el 1292. Encara fa xocolata.
El carrer de Petritxol apareix esmentat per primera vegada en un document del notari Jaume David del 14 d'agost de 1297, tot i que l'historiador i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere troba una referència anterior, del 1292. A partir de començaments del segle XIV va apareixent cada cop més sovint el nom de Pedrixol.
El nom Pedrixol apareix per primera vegada a mitjans del segle XIII.
Fins al 1466 el carrer només tenia una única via d'entrada i sortida: per la plaça del Pi. Aquell any, l'enderrocament d'una casa a la part nord va permetre connectar-lo amb el carrer de la Cucurulla — que aleshores era el nom del carrer que avui coneixem com Portaferrissa. Així, Petritxol va passar de cul-de-sac a via de pas, i amb aquest canvi va començar a teixir-se la xarxa comercial que encara el caracteritza.
La major part de les cases que veiem ara van ser construïdes entre l'últim terç del segle XVIII i mitjan segle XIX, fruit de la reestructuració urbana que va viure la Barcelona emmurallada. Les xocolateries i granges ja hi eren abans — Petritxol és un dels carrers xocolaters més antics de la ciutat — i van continuar-hi durant tota la modernització.
Entre el gener i el maig de 2005, amb motiu de la instal·lació d'un ascensor a l'escala del número 11 — el nostre edifici —, es va fer una intervenció arqueològica preventiva amb codi MHCB 267/04, dirigida per Vanesa Triay.
Les actuacions al vestíbul de la finca per fer el fossat de la caixa de l'ascensor van deixar al descobert, en un primer nivell, part de les rajoles de 15 × 15 × 3 cm que formaven el paviment originari del pati de la casa. A sota, les restes d'un altre paviment: llambordes de mides diverses que oscil·laven entre els 45 i els 24 cm de llarg i 20 cm d'amplada, orientades en la mateixa direcció que segueix el carrer de Petritxol.
Aquest paviment es va trobar a uns 30 cm de profunditat del nivell del terra — gairebé al nivell del carrer — i probablement havia format part d'un pati interior que comunicava amb el carrer. Els arqueòlegs van concloure que era contemporani a la construcció de la finca, que data de finals del segle XIX, moment en què va tenir lloc la reestructuració del carrer.1
15 × 15 cm. Rajoles que van veure el segle XIX tal com era.
L'espai per on s'estén el carrer de Petritxol es troba dins de la zona que comprenia l'ager romà, el territori que envoltava la colònia de Barcino, dedicat bàsicament al cultiu, on s'hi construïen viles d'explotació agrària. Segles després, ja en època medieval, es va anar ocupant i eixamplant, i al segle XI es fa referència a l'església del Pi, situada en una de les viles noves que s'havien anat formant al voltant del Mons Taber, fora de les muralles de la Barcino romana.
Això explica per què el subsòl de Petritxol i dels carrers del voltant és ric en troballes:
El carrer continua sent xocolater. La Pallaresa n'és una de les cases, però no l'única — i ens agrada que sigui així. Vuitanta anys al número 11, i prou història a sota perquè ens sentim ben poc sols.