Petites històries del carrer, dels nostres productes i del dia a dia d'una granja de vuitanta anys.
El 2005, mentre instal·làvem un ascensor, van aparèixer rajoles de 15 × 15 cm i llambordes del segle XIX. Una arqueologia sota els nostres peus.
Abans del 1947 aquí es munyien vaques. La llet es venia a petricons. Fins que Magí Cases hi va portar una xocolatera.
La recepta del mató que servim és la de les clarisses del monestir de Pedralbes. Una crema blanca transmesa durant segles.
Dos noms que van obrir una porta al carrer de Petritxol i van muntar una xocolatera on abans hi havia vaqueries.
Un notari de Barcelona fa la primera menció al carrer. Encara no hi ha xocolata ni granges, però el topònim ja existeix.