Espirals daurades, esponjoses, acabades de coure.
La massa es treballa a mà, s'enrosca en espiral i es cou fins que és daurada per fora i tendra per dins. Es poden menjar soles, amb la xocolata, o sucant-les lentament en un suís amb nata fins que l'olor a forn es barreja amb la del cacau.
L'ensaïmada és una de les grans contribucions mallorquines a la rebosteria de la Mediterrània. El nom ve del saïm, el greix de porc que dóna a la massa la textura característica. A Barcelona es van adoptar ràpidament: la granja i la pastisseria les van incorporar als seus menús al segle XIX, i des d'aleshores formen part del ritual de l'esmorzar i del berenar.